La desaparició

By admin, 25/09/2009 10:06 pm

La desaparició del cos: els crepuscles de la dansa moderna

De Schlemmer a Forsythe

Sessió dedicada a detectar l’impuls aniquilatori en els propis orígens del modernisme –Fuller, Schlemmer- per, a continuació, analitzar totes les formes d’“enverinament programàtic” del concepte de llenguatge –en un àmbit que també involucra el teatre-dansa alemany i el post-modernisme americà-. Explicarem el concepte de “non danse” franco-canadenc i el conceptualisme com a tomb de la dansa en el seu oposat fantasmal.

Però l’eix d’aquesta sessió serà Forsythe com a dipositari d’un nou principi de “relativisme absolut” del llenguatge, i del redescobriment de la dansa com a “engany perceptual”. El focus de la discussió se centrarà en la idea de que mentre la dansa es considera primàriament un esdeveniment del cos, la seva paràbola no pot sinó apuntar a un “fi de l’art” que implica la desaparició del propi cos, una residualització definitiva de la dansa. Per altra banda, el veritable niquilisme pertany al grup transversal d’autors que sempre han considerat la dansa com a “esdeveniment de la mirada”: no només formalista, sinó en tots els aspectes “efectistes” del llenguatge.

Material:

  • Els comentaris a la conferència, a càrrec de Francesc Meseguer.

Comments are closed

Themocracy WordPress Themes