La bellesa

By admin, 25/09/2009 10:05 pm

La maledicció de la bellesa

Expressionismes, impressionismes i cal·ligrafies del cos

S’analitza la dansa del segle XX a la llum d’una dialèctica fonamental entre lletgesa i bellesa, vehiculada pel prejudici de que tota veritat s’expressés en formes anti-estètiques, i que la bellesa “pura” sempre suposés una mentida general sobre el cos; que la bellesa fos per tant el problema, la incomoditat de la forma.

Si per una banda sobre aquest enfrontament es basa la presa de posició de la dansa moderna en contra de tot neoclassicisme (neoclàssics i postclàssics són també els autors que hereten, como Kylián, el debat sobre bellesa), i si és veritat que un llinatge important de moderns, des dels expressionistes alemanys fins els artistes Butô, promou la recerca d’una nova “estètica de la des-harmonia”, també és veritat que la “provocació” de la bellesa o la fascinació metafísica de la pura “decoració” no deixen de mostrar-se en aspectes de la dansa moderna aliens tant al pur neoclassicisme com al pur expressionisme.

Material:

Comments are closed

Themocracy WordPress Themes