La realitat

By admin, 25/09/2009 10:05 pm

Danses de la realitat

Dansa-document, dansa radical, dansa-teatre, no dansa


Es presenta la dansa del segle XX com problema mimètic fonamental, és a dir com un llenguatge bàsicament abstracte i per això mateix en lluita per aconseguir una “semblança incisiva” amb la realitat. Tot i que la dansa-teatre (dels anys 30 i 80) representi la fase més madura d’aquest apropament, la veritat és que des dels inicis de l’aventura moderna de la mateixa idea (ja present en Isadora Duncan) que la dansa fos el lloc de la “veritat del cos” autoritzava a imaginar una dansa cada vegada més “temptada” per la veritat del món i per les urgències del present.

Destacarem també en quina mesura el desenvolupament de les poètiques del happening i de la performance en el modernisme tardà i en el primer post-modernisme, lluny de realitzar una definitiva fusió entre llenguatge i realitat, van constituir el primer pas cap a una definitiva renúncia a tota il·lusió mimètica, alhora que el Tanz-Theater bauschiar recuperava la teatralitat per enunciar un divorci definitiu entre la dansa i tota forma de objectivitat. El mite de la realitat es va veure reemplaçat per un “Mite de la Corporalitat” que és l’horitzó de la creació actual.

Material:


Comments are closed

Themocracy WordPress Themes