L’abstracció II

By admin, 16/11/2009 6:15 pm

L’abstracció i les recerques de la forma “pura” II

De Laban a Cunningham
Un element troncal per a la comprensió de la dansa moderna és, des de començament del segle XX, la seva vocació “abstracta” –antimimètica, antinarrativa i, en resum, anti-referencial-, invocada regularment fins i tot per autors que no van practicar cap forma estricte de “formalisme orquèstric”, com M. Graham o la mateixa Isadora Duncan. El tema del formalisme aprofundeix en la investigació labaniana i creua per diferents camins, europeus i americans, fins arribar, amb Cunningham, Taylor i Nikolais, a la síntesi del modernisme madur. Cunningham marca també el punt més àlgid d’una veritable “aporia de l’essència” (la convicció que sigui efectivament possible aïllar alguna cosa tal com una “dansa en sí”), la qual -a partir de la recerca postmoderna- anirà desapareixent a mesura que la dansa va interferint cada vegada més amb el principi de realitat i amb una percepció “informalista” del mateix cos.
Material:

Comments are closed

Themocracy WordPress Themes